Revista Solstici, Vol. 5
8,00 €
Cinquè volum de la revista Solstici. A la venda el 24 de juny. Conté els articles següents:
- “La biblioteca de Gerard Vergés: mites, mestres i obra”, per Quim Melchor Lleixà (Tortosa, 1999). Graduat en Comunicació Audiovisual i amb una Especialització Universitària en Guió de Ficció per a Cinema i Televisió, estudia un màster d’Humanitats: Art, Literatura i Cultura Contemporànies, i edita la revista que teniu a les mans. Aquest article adapta un discurs al voltant de la figura de l’autor tortosí Gerard Vergés pronunciat el 21 de febrer del 2024 a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, en el marc de l’acte commemoratiu del Dia Mundial de la Llengua Materna.
- “Drive My Car: un cotxe, teatre rus i un món que és un altre”, per Guillem Uceda i Oliver (Barcelona, 1999). Graduat en Comunicació Audiovisual a la UAB, va cursar un màster en Estudis Comparatius de Literatura, Art i Pensament a la UPF i actualment està començant a preparar la seva tesi doctoral. En aquest article analitza el diàleg entre el relat Drive my Car de Haruki Murakami i la pel·lícula homònima de Ryusuke Hamaguchi a partir del fenomen de la transducció i del significat que té el fet de crear una obra artística.
- “Breu antologia de l’enveja: Benedetti, Ernaux i Sabato”, per Guillem Lloret i Triola (Banyoles, 1999). Doctorand a la Universitat Pompeu Fabra i periodista de professió. Graduat en Comunicació Audiovisual i docent de Llengua i Literatura Catalana. El seu article vol ser una breu aproximació a l’enveja a través dels textos Quién de nosotros (1953), de Mario Benedetti; L’occupation (2003), d’Annie Ernaux, i El túnel (1948), d’Ernesto Sabato.
- “Àngel Guimerà: voler la carn i quedar-se els ossos”, per Lena Casanoves Giol (Vic, 2003). Estudiant del grau en Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra. Apassionada per la literatura i el teatre català, proposa una relectura de l’obra d’Àngel Guimerà a través d’una de les obres menys conegudes de l’autor: Sol, solet (1905). Reivindica així la rellevància dels seus textos, més enllà de les interpretacions convencionals, destacant la complexitat de l’autor.
- “La reforma lingüística de Pompeu Fabra”, per Gemma Sastre Sancho (Móra d’Ebre, 1997). Graduada en Traducció i Interpretació i postgrau de Correcció i Assessorament Lingüístic per la Universitat Autònoma de Barcelona. Treballa com a correctora autònoma, és col·laboradora externa de l’Institut d’Estudis Catalans i ha estat directora de Litterarum, fira d’espectacles literaris i Fira del Llibre Ebrenc, des del 2021 fins a enguany. En aquest article tracta els reptes i les dificultats de Pompeu Fabra en el procés de codificació de la llengua catalana.
- “A propòsit de El viatge dels novençans, de Manel Ollé i Albiol”, per Rafael Haro (Amposta, 1967). Llicenciat en Filosofia i Ciències de l’Educació, combina la docència i la investigació amb la literatura. En aquest article s’esbossa el sentit de El viatge dels novençans, segon lliurament de la trilogia de la serra de Manel Ollé a mode d’anàlisi literària. Cabdal és entendre tota l’obra d’Ollé dins d’un context geogràfic i humà que situarà tant la serra de Godall com la del Montsià, com les Terres de Cruïlla, clarament en el panorama literari català.
- “Melodies de batalla”, per Irene Montagut (El Pinell de Brai, 1998). Graduada en Periodisme i Comunicació Corporativa, actualment és cap d’edició a Nació. Tot i no ser físicament a les Terres de l’Ebre, hi pensa i les té presents en el seu dia a dia. Sobretot la Terra Alta, comarca de vi i història, molta història. Un element que ha inspirat l’autora per escriure un text on la música —matèria en què s’ha format durant més de quinze anys— n’és la principal protagonista.
- “Pulp: donar veu als inadaptats”, per Brian Cutts (Yorkshire, 1967). Llicenciat en Física per la Universitat de Birmingham (Anglaterra). És professor d’anglès i traductor, però sobretot un lector àvid, un obsés de la música pop i un procrastinador semiprofessional. Amb aquest escrit, vol resseguir les arrels d’un dels grups de pop anglesos més significatius de les últimes dècades.
- “Radiohead: música de la nostàlgia del futur”, per Fèlix Edo Tena (Vilafranca, Els Ports, 1981). Ha publicat les novel·les El guardià de les trufes i Lluny de qualsevol altre lloc, en les quals s’obstina a preservar a través de la paraula la memòria del món rural. D’entrada, pareix que un article sobre una de les bandes de música més avantguardistes dels últims temps s’allunya d’aquests interessos. Tanmateix, l’enfocament sociològic que hi podreu llegir ens parla de canvis de paradigma i de les difícils relacions entre generacions, cosa que demostra que hi ha desafiaments presents en totes les disciplines.
- “«Preneu seient, companys, parlarem de bellesa»: una retrospectiva de les caràtules dels àlbums de Manel”, per Mireia Arguijo Badia (Barcelona, 2000). Graduada en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra i en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. Actualment és ponent de la Secció de Llengua i Literatura de l’Ateneu Barcelonès i docent. En aquest article dissecciona la proposta estètica del grup català revelació del 2008 a partir de les caràtules dels àlbums publicats. En un exercici de disseny-ficció, vincula cada caràtula amb referents de les avantguardes històriques.
