Revista Solstici, Vol. 6
8,00 €
Sisè volum de la revista Solstici. Conté els articles següents:
- “La subjectivitat de l’animal maltractat en la literatura catalana: Català, Rodoreda, Juan Arbó i Solà“, per Dani Colom Yurrita (Deltebre, 1994). Graduat en Filologia Catalana i en Filologia Clàssica per la Universitat de Barcelona. Treballa com a professor de batxillerat. En aquest article es fixa en els animals maltractats que apareixen en obres de Víctor Català, Mercè Rodoreda, Sebastià Juan Arbó i Irene Solà.
- Dones en cruïlla. La identitat en (re)construcció de les protagonistes de Cinta Arasa, Clàudia Pallisé i Maria Climent”, per Núria Reverter Pellicer (La Ràpita, 1992). Graduada en Llengua i Literatura Catalanes i Màster en Llengua, Literatura i Cultura Catalanes. Professora de Secundària i Batxillerat, i apassionada de les lletres ebrenques i la cultura popular. En l’article revisa l’obra de tres novel·listes ebrenques els personatges de les quals segueixen un patró conflictiu en comú: la fugida d’una realitat després d’una crisi i la tornada per mitjà d’un procés de reconstrucció de la identitat.
- “El neguit permanent d’una llengua supervivent. La revolució literària de Tsitsi Dangarembga”, per Ariadna Romans i Torrent (Girona, 1997). Graduada en Ciències Polítiques i de l’Administració, i en Filosofia. Màster en Estudis del Desenvolupament Internacional per la Universitat d’Amsterdam. Investigadora, consultora i escriptora. Apassionada observadora de tot allò que tingui a veure amb la relació entre la cultura i la natura. En l’article examina la manera com Neguit Permanent de Tsitsi Dangarembga es relaciona amb la situació actual de la llengua i la cultura catalanes, a partir d’una lectura paral·lela, posant en relació els seus conceptes principals des de la distància decolonial.
- “Robert Altman i la reinvenció de Philip Marlowe. El llarg adeu del New Hollywood”, per Quim Melchor Lleixà (Tortosa, 1999). Graduat en Comunicació Audiovisual, amb una especialització universitària en Guió de Ficció per a Cinema i Televisió i un màster d’Humanitats: Art, Literatura i Cultura Contemporànies. A partir de la comparació entre les versions del detectiu Marlowe fetes per Howard Hawks i Robert Altman, l’article explica la història d’ascens i caiguda del New Hollywood.
- “Del cadup al femer Els prats d’Alcanar”, per Elisenda Rosàs Tosas (Barcelona, 1987). Arquitecta per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (UPC) i màster a la Scuola di Specializzazione in Beni Architettonici e del Paesaggio (Sapienza Università di Roma). Ha dissenyat diversos projectes i plans de restauració de monuments històrics, ha editat publicacions i li han publicat textos, i ha format i forma part de diversos organismes per a la preservació del patrimoni arquitectònic. El seu treball professional està imbricat amb la docència i la investigació en diversos centres universitaris. Ha viscut a Roma, Barcelona i Tarragona. És membre de col·lectius que treballen en pro d’un món més equilibrat. Una versió d’aquest article va aparèixer originalment al portal Històries d’Alcanar.
- “Gabriel Brnčić. Ecos d’un paisatge sonor imaginari”, per Joan Bagés i Rubí (Lleida, 1977). Pianista, compositor i artista sonor. Doctor en Esthétique, sciences et technologies des Arts, amb l’especialitat de música per la Université Paris 8. Director artístic de Morphosis Ensemble, conjunt de música de nova creació especialitzat en música electroacústica mixta i codirector del festival Contemporaneus de Reus. Aquest article comparteix el ressentir emocional i personal que suscita la música d’un dels compositors més rellevants del panorama musical català des de mitjans dels anys setanta, el compositor d’origen xilè Gabriel Brnčić.
- “«Un insieme di voci», però quin? El neorealisme i la literatura italiana”, per Ivet Zwatrzko i Pou (Manlleu, 1998). Ha estudiat Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i Literatures Romàniques a la Sorbonne Université de París. En l’actualitat, és investigadora predoctoral a La Sapienza – Università di Roma, tasca que compagina amb la divulgació cultural, la traducció i la creació literària. La seva contribució en aquest volum proposa una definició de neorealisme literari italià partint de la dificultat teoricoliterària d’encapsular-lo i dels debats acadèmics entorn d’aquest fenomen que encara avui no s’han resolt del tot.
- “Traduir lo vent. De la poesia d’Abbâs Kiârostamí”, per Xavier Valls i Guinovart (Barcelona, 1980). Format en filologia a les universitats de Barcelona i Nàpols (Federico II), ha col·laborat amb La càmera enamorada i A de Cinema i ha traduït teatre, prosa i poesia, principalment de l’italià i el francès al català. Per a l’editorial Karwan, ha cotraduït una selecció de poemes d’Abbâs Kiârostamí, sota el títol d’El vent se m’endurà. En aquest article explora els vincles entre el cinema i la poesia de l’artista persa.
- “Mauri. Pintor tortosí internacional”, per Laia Ausió Roca (Vic, 2001). Graduada en Història de l’Art per la UB, actualment treballa al Museu d’Art Medieval de Vic i dirigeix visites guiades en BTT per la comarca d’Osona, a més de cursar el Màster d’Estudis Avançats en Història de l’Art també a la UB. En aquest article resumeix humilment la trajectòria de Frederic Mauri, tant de pintor com de gravador, dibuixant i cartellista.
- “«Som, feliçment, una història d’encadenaments damunt molts de començaments». Entrevista a Sebastià Portell”, per Andreu Blai (Caldesa), Margalida Galmés (Morlanda) i Quim Melchor Lleixà (Solstici). Sebastià Portell (Ses Salines, 1992) és dramaturg i escriptor. Es va graduar en Publicitat i Relacions Públiques a la Universitat Pompeu Fabra i en Llengua i Literatura Catalanes a la Universitat Oberta de Catalunya. Des de 2010 es dedica a l’escriptura i ja compta amb més de deu obres pròpies publicades de narrativa, teatre i assaig. Actualment, és president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, càrrec que ostenta des de 2022.
- “Entrevista inèdita a Gerard Vergés. Premi Carles Riba, 1981”, per Sílvia Torren. En Gerard Vergés nasqué a Tortosa l’any 1931. De jove va escriure vàries obres però totes elles en castellà, que, com ell mateix diu, són fruits primerencs de joventut, sense tremp. És doctor en farmàcia i fou professor de Biologia a la UNED. Aquesta presentació, i l’entrevista que encapçala, es van realitzar el 14 de desembre del 1982, quan Vergés tenia 51 anys.
